Situació econòmica post pandèmica en el sector galvànic

Després de més d’un any intentant eludir els greus problemes que ha portat amb si la pandèmia i quan sembla que es comencen a buidar els nuvolots amb la immunització de la població a través de la vacuna, apareixen en l’horitzó nous obstacles en el sector industrial que no fan més que entorpir la sortida de les empreses.

Centrant-nos en el sector de l’automòbil, un dels principals del sector de la galvanotècnia, en el que portem d’any s’han deixat de fabricar més de 231.000 vehicles a les fàbriques espanyoles. Entre els principals motius està l’escassetat mundial de semiconductors i sembla que no s’albira fins a 2022 la solució al problema.

A aquest problema cal afegir el gran increment de preu en matèries primeres com a metalls, productes químics i del petroli, que no sols grava costos de materials plàstics, sinó també els costos energètics i logístics, com en el cas dels nolis marítims que ha multiplicat per cinc el seu cost. Els alts preus de l’electricitat que estem veient i els canvis reguladors en la factura de l’electricitat que ha entrat en vigor aquest mes de juny, tampoc ajuden a les empreses, perjudicant encara el seu compte de resultats.

Varis han estat els motius que han produït aquestes pujades, l’augment de la demanda de matèries primeres per la recuperació progressiva dels mercats després de la Covid-19, la tendència de les empreses al sobre estocatge per a evitar trencaments d’estocs, la reactivació de les economies Xinesa i dels Estats Units que han provocat un menor flux de materials cap a Europa i la caiguda d’Europa de la seva capacitat productiva per a la fabricació d’acer en un 35%.

Per tot això, la indústria espanyola de proveïdors d’automoció s’enfronta ara a la crisi derivada de la falta de matèries primeres i la pujada de costos, la qual cosa llastra el camí de recuperació que estava iniciant.

Es comença a parlar d’una inflació per sobre del desitjat, però tot el que coneix el sector de l’automòbil, sap el difícil que és plantejar al fabricant qualsevol increment de preus derivat de l’augment de costos, i més quan es troba al final de la cadena productiva com a proveïdor de tractament, amb el que són aquests els qui estan suportant aquests increments a costa de la seva rendibilitat posant en risc la viabilitat dels projectes.