Procés electrolític de Zinc Níquel aliat amb un percentatge de níquel dipositat que oscil•la entre un 12 i 16%. Aquest tipus d’aliatge està molt estesa en aplicacions per a automoció proporcionant una elevada resistència a la corrosió.

La finalitat dels recobriments de Zn i els seus aliatges és la protecció enfront de la corrosió del material que recobreix. Aquesta s’aconsegueix mitjançant dos mecanismes:

1.- Barrera física aïllant el material recobert davant el medi oxidant.

2.- Protecció catòdica, de manera que la capa dipositada de Zn actua de metall de sacrifici davant el material recobert, protegint-ho. Aquesta propietat és una de les principals avantatges dels recobriments de Zn i els seus aliatges enfront d’altres tipus de recobriments.

D’entre els avantatges que posseeix el recobriment de Zn i els seus aliatges electrodepositadas, enfront d’altres recobriments, destaca el baix gruix necessari per obtenir bona protecció a la corrosió (habitualment es treballa en rang de 8 a 20 micres), l’excel·lent adherència amb el metall base a recobrir, la capacitat protectora enfront de la corrosió per sacrifici i la bona reactivitat per a l’aplicació de capes de passivació i segellats posteriors.

El recobriment de ZnNi en particular presenta excel·lents propietats com són:

1: Reduïda formació de corrosió blanca en comparació amb altres rebudes de Zn.

2: Baixa corrosió per contacte amb alumini.

3: Bona resistència enfront del desgast mecànic.

4: Estabilitat a altes temperatures, de manera que conserva les seves propietats protectores fins a temperatures de 200 ºC.

5: Baixa fragilització per fenòmens d’hidrogenació, com ja indiquen norma com la ISO 4042.

Els tractaments de ZnNi electrolític s’apliquen tant en estàtic, mitjançant bastidors on les peces es recobreixen unitàriament, o en bombos, on el tractament és en massa. Per a cada peça s’ha d’aplicar el mètode de tractament adequat depenent de la seva mida, geometria, etc.

Sobre el dipòsit de ZnNi es poden aplicar passivacions que són recobriments de conversió mitjançant la utilització de sals de CrIII per a la protecció del dipòsit enfront de la corrosió. Aquestes passivacions són les que confereixen el color a l’acabat, podent ser transparent o negre.

Mitjançant l’aplicació de segellats en la fase final del procés, s’aconsegueix augmentar la resistència a la corrosió tant a corrosió blanca (corrosió del recobriment), com a corrosió vermella (corrosió de l’acer), així com parametritzar el coeficient de fricció segons l’especificació sol·licitada.

NORMES DE REFERÈNCIA

• BMW GS 90010
• DIN 50962
• ISO 4042 / 19598
• BDL 8451
• GME 00252
• GMW 4700
• VOLVO STD 5737,29 / 5737,19
• VW TL 244
• HONDA HES D2003-05
• PSA B15 402
• RENAULT 01-71-002 / 47-01-000
• NISSAN NES 4060
• FCA 9.57409
• FORD WX100

NOTA: La informació exposada és general i en cap cas té caràcter contractual. Cal confirmar les dades mitjançant resultats derivats de proves i assajos sobre cada peça individualment.