El procés de Zinc Ferro Electrolític consisteix en la deposició d’un aliatge de zinc metàl•lic amb un contingut en ferro d’entre 0.3 i 0.6% mitjançant el pas de corrent en el si d’un electròlit específic. D’aquesta manera s’obtenen dipòsits uniformes amb major resistència a la corrosió que els recobriments clàssics de zinc.

La finalitat dels recobriments de Zn i els seus aliatges és la protecció enfront de la corrosió del material que recobreix. Aquesta s’aconsegueix mitjançant dos mecanismes:

1.- Barrera física aïllant el material recobert davant el medi oxidant.
2.- Protecció catòdica, de manera que la capa dipositada de Zn actua de metall de sacrifici davant el material recobert, protegint-ho. Aquesta propietat és una de les principals avantatges dels recobriments de Zn i els seus aliatges enfront d’altres tipus de recobriments.

D’entre els avantatges que posseeix el recobriment de Zn i els seus aliatges electrodepositades, enfront d’altres recobriments, destaca el baix gruix necessari per obtenir bona protecció a la corrosió (habitualment es treballa en rang de 8 a 20 micres), l’excel•lent adherència amb el metall base a recobrir, la capacitat protectora enfront de la corrosió per sacrifici i la bona reactivitat per a l’aplicació de capes de passivació i segellats posteriors.

Els tractaments de ZnFe electrolític s’apliquen tant en estàtic, mitjançant bastidors on les peces es recobreixen unitàriament, o en bombos, on el tractament és en massa. Per a cada peça s’ha d’aplicar el mètode de tractament adequat depenent de la seva mida, geometria, etc.

Sobre el dipòsit de ZnFe es poden aplicar passivacions que són recobriments de conversió mitjançant la utilització de sals de CrVI per a la protecció del dipòsit enfront de la corrosió. Aquestes passivacions són les que confereixen el color a l’acabat, podent ser transparent o negre.

Mitjançant l’aplicació de segellats en la fase final del procés, s’aconsegueix augmentar la resistència a la corrosió tant a corrosió blanca (corrosió del recobriment), com a corrosió vermella (corrosió de l’acer), així com parametritzar el coeficient de fricció segons l’especificació sol•licitada.

NORMES DE REFERÈNCIA

• BMW GS 90010
• DIN 50962
• ISO 4042 / 19598
• BDL 8451
• GME 00252
• VOLVO STD 5732,104
• VW TL 153
• HONDA HES D2003-05
• PSA B15 401
• RENAULT 01-71-002 / 47-01-000
• NISSAN NES 4059
• YAMAHA YGK-7-801

NOTA: La informació exposada és general i en cap cas té caràcter contractual. Cal confirmar les dades mitjançant resultats derivats de proves i assajos sobre cada peça individualment.