Un dels inconvenients dels recobriments dipositats electrolíticament, és la possibilitat d’hidrogenació.

En algunes de les fases del procés d’aplicació del recobriment, com pot ser el decapatge o la pròpia fase de deposició, es produeix, com a reacció auxiliar, la formació d’hidrogen sobre la superfície metàl·lica a recobrir.

Aquest hidrogen, en forma monoatòmica, pot difondre dins de l’estructura del metall produint fragilitat en la mateixa.
Aquest hidrogen monoatòmic difós en l’estructura del metall a recobrir, cal extreure’l, mitjançant tractaments tèrmics, abans que passi a hidrogen diatòmic, moment en què ja no és possible la seva extracció pels mètodes de deshidrogenació convencionals.

El Zinc-níquel, a causa de les propietats de la capa dipositada i a les característiques de deposició d’aquesta capa, presenta molta menys tendència a la hidrogenació que els altres recobriments de Zn i altres aliatges.

i) Propietats de la capa dipositada:
La capa dipositada de zinc és poc porosa impedint que l’hidrogen, que hagi pogut difondre en l’estructura del metall a recobrir, sigui expulsat si no és mitjançant tractaments tèrmics. Per contra, la capa de zinc-níquel és molt més porosa i permet que el possible hidrogen difós pugui anar evacuant abans de passar a forma diatòmica.

ii) Característiques de la deposició:
En els primers moments de la fase de deposició de el recobriment de zinc-níquel, es genera una petita capa de níquel sobre la superfície del metall a recobrir. Aquest níquel actua de catalitzador en la reacció de pas d’hidrogen monoatòmic a diatòmic, de manera que, d’aquesta manera, no difon dins de l’estructura del metall base.

Un assaig de corrosió consisteix en la realització d’experiments de laboratori que permeten simular ambients corrosius amb la finalitat de determinar la resistència dels metalls recoberts sota condicions controlades.

El comportament enfront de la corrosió d’un metall és una propietat conjunta entre les seves pròpies característiques i la del medi que l’envolta pel que a ell no existir un assaig valgut que cobreixi tots les variables possibles cal definir assaigs de laboratori amb condicions establertes i controlades , sent els resultats que obtindrem tant qualitatius com quantitatius.

La corrosió es defineix com l’atac d’un metall per reacció amb el medi ambient de forma gradual, aquest fenomen suposa un cost d’entre el 1.5-3.5% del producte nacional brut. Tots els metalls a excepció d’alguns metalls com l’Or o Platí es corroeixen més en contacte amb els agents atmosfèrics transformant-se en Ã’xids.

La finalitat dels assaigs de corrosió és poder avaluar el rendiment a llarg termini de diversos metalls de forma accelerada el que permet determinar el comportament dels diversos metalls davant l’exposició ambiental en un temps reduït, tot i que les finalitats dels assaigs de corrosió poden ser diverses (comparar comportament de metalls i els seus aliatges, selecció de materials segons el seu ús, estudi de materials ….) la més important per als recobriments anticorrosius és determinar l’efectivitat anticorrosiva dels metalls dipositats sobre el metall a protegir.

Els resultats obtinguts en assaigs de corrosió sobre peces d’acer recobertes ens permeten comparar resultats de diversos recobriments sota condicions controlades podent determinar que recobriment es comporta millor davant l’atac d’agents externs, ara bé s’ha de tenir en compte que un assaig de corrosió no simula el comportament real a què les condicions de la mateixa no són 100% extrapolables a les condicions d’exposició reals sinó que s’ha d’utilitzar com a mitjà de control segons estàndards i comprovació de reproductibilitat dels recobriments aplicats.

Compromesos amb la seguretat de les persones en l’àmbit laboral, hem instal·lat un desfibril·lador per protegir la salut dels nostres empleats que actualment treballen a les nostres instal•lacions de Sant Esteve de Sesrovires (Barcelona).

Amb la instal·lació de el dispositiu es van formar 6 persones i estan tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i ús de l’desfibril·lador.

L’empresa està sensibilitzada amb el fet que al nostre país el risc d’accident cardiovascular presenta una alta prevalença. D’aquesta manera pretenem preservar el benestar dels empleats i de totes les persones que visiten les instal·lacions.

Creiem que la regulació actual en matèria de cardioprotecció en espais de treball hauria de modificar-se i ser obligatòria la instal•lació d’aquests dispositius en qualsevol entorn de treball, sense importar el volum d’empleats.

Aquesta acció, clarament de millora, pot marcar la diferència entre salvar o no una vida pel fet que permet una ràpida actuació en cas d’emergència.

INELCA, SLU
Recobriments de superfícies metàl·liques
Recobriments electrolítics

Els beneficis que aporten els recobriments de superfícies metàl·liques són tan amplis que esdevenen indispensables per a molts àmbits.

Hi ha recobriments de diferents tipus dels quals aporten unes característiques o unes altres a l’material sobre el qual es dipositen:

• Per mitjà de deposicions metàl·liques electroquímiques, com el zincat, els aliatges de Zinc (Zinc Níquel, Zinc Ferro, Zinc Cobalt, Zinc Ferro Cobalt), estanyat, niquelat electrolític, cromat decoratiu, crom dur.
• Per mitjà de deposicions químiques, com el zinc àcid i el cromatitzat d’alumini.
• Obtinguts per conversió, com anoditzat d’alumini i del titani, pavonat i fosfatació.
• Per immersió en calent, com el galvanitzat, aluminitzat, estanyat i el emplomat.
• Metal·lització per projecció o per deposició al buit.
• Mitjançant plasma obtenint capes dures superficials amb PVD i CVD.
• Pintures, poliuretans, electroforesi, en pols electrostàtic, etc.
• Recobriments amb plàstics PVC, cautxú o tefló.

En funció del tipus de recobriment emprat es poden obtenir les següents millores:

• Millora de la protecció anticorrosiva
• Millora de característiques mecàniques
  • Duresa
  • Resistència al desgast
  • Ductilitat
• Millora de propietats especifiques
  • Soldabilitat
  • Conformabilitat
  • Contacte elèctric
  • Una combinació de diversos (color, resistència abrasió, coeficient de fregament, etc.)